Un petó al vidre entel·lat d'aquella dutxa sense aigua calenta, i les gotes dels meus dits que acaricien aquells llavis, abans meus, i només fan que destruir aquella marca, i jo l'únic que puc fer és reseguir amb un dit la gota que fa el recorregut més llarg de la seva vida i s'esfuma en una altra carratera com dos rius que es troben i en formen un.
PD: Tot es pot mirar desde moltes prespectives, tot es pot desciure de la manera més bella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario