DETECTOR

Dibuixo un cor al vidre entel·lat de la dutxa imaginant que és el meu, l'hi faig un petó imaginant que és el teu. Escric somriures a les converses però mai dono a enviar. No et vull apartar la mirada, alguna cosa m'empeny a girar-me. És difícil decidir-se. Saber si m'agrades, si algun dia t'ho diré. Si t'agrado, si algun dia m'ho diràs. Si he de canviar perquè no ets tu, és un altre. Si no sóc jo i és una altra. Podríem inventar un detector que ens donés alguna senyal quan estiguéssim al costat d'ELL/ELLA. Ens estalviaríem moltes nits tristes, somnis que es queden en això, mirades al mòbil esperant, i somriures poguts dedicar a la persona adequada.

PD: vull saber les opinions de la gent sobre el que escric, enteu al meu facebook i envieu-me un privat sobre el que creieu :)

autoestima Nº1

Ho engegaria tot a la merda, ho tiraria per la finestra. El meu orgull no m'ho permet. No em deixo vèncer per allò que em destrossa, que em treu el son a la nit. No penso deixar que em domini. Falta poc, molt poc, estic a la recta final. Estic sola, casi. No necessito ajuda més que del meu cor que bategui fins al final, fins que torni a la normalitat. Arribarà l'estiu i serà un vell record en una memòria que no vol recordar. Necessito temps i vull que passi molt ràpid al mateix temps. No cal mirar el calendari, m'ho sé de memòria. Dia 1: Dia de ser la millor. Dia 2: Dia de creure'm-ho. Dia 3:Dia de demostrar-ho.
M'escoltes?
Ho sents?
Em creus?
SÓC LA MILLOR

Diccionari

A vegades quan realment penses en tot i en res a l'hora, t'adones que moltes coses tenen sentit i a moltes altres l'hi donem nosaltres. No cal somriure davant una càmera, perquè la felicitat no es pot enrefistrar, no cal obrir els ulls cada matí per despertar. Realment necessitem un diccionari? Cadascú es fa el seu, de paraules que tenen sentit per ell/a. M'agradaria fer el meu propi diccionari, de paraules amb un nou significat, m'agrada inventar.

Prespectives

Un petó al vidre entel·lat d'aquella dutxa sense aigua calenta, i les gotes dels meus dits que acaricien aquells llavis, abans meus, i només fan que destruir aquella marca, i jo l'únic que puc fer és reseguir amb un dit la gota que fa el recorregut més llarg de la seva vida i s'esfuma en una altra carratera com dos rius que es troben i en formen un.

PD: Tot es pot mirar desde moltes prespectives, tot es pot desciure de la manera més bella.

Nubes

Recuperé mi momento hasta que vino el tiempo y se lo llevó, porque ya no me importaba; tú eras tú, yo era yo y nada nos unía, nada. Esperar a otro cielo era demasiado doloroso, preferí contar las horas que tardaba una nube en pasar, algún día, me prometi, una de ellas se quedaría parada junto a mí.

Vivo en un mundo de hadas donde haber perdido no significa haber acabado.

Comandament

Algun cop m'ha passat pel cap de fer-me un tatuatge. Hi ha imatges que se't queden gravades al cap i no les oblides fins que les pots recrear. Un dia vaig veure una mà d'una persona que duia un tatuatge al canell, un signe de pausa, play, repetició, endarrere i endavant. Realment m'agradaria poder-me'l fer, i que els botons funcionessin de debò, i poder repetir aquells records tenebrosos per fer-los bonics, i pausar els que ja són bonics per si sols. Somio algun cop que controlo la meva vida amb un comandament a distància, però sempre se li acaben les piles...

MUNDO PERFECTO

Porque ni en mis mejores momentos, un sueño había sido tan real como para sentir ese dolor al sentirme sola repetidamente. Y no puedo hacer que pare, porque a veces escojo yo estar sola, estar aislada del mundo, de todo, porque quiero sentirme sola, para comprovar que realmente tengo a gente que está a mi lado. Porque a veces me siento sola también cuando estoy acompañada, cuando todo es ruído y yo soy el único punto de silencio.

Es entonces cuando cierro los ojos y cambio de ser, de persona, de lugar. Todo va a cámara lenta, solo hay colores en esas cosas que se los merecen. Nada se mueve menos las nuves y el viento, nada suena menos el latido de mi corazón solitario en un mundo perfecto, mi mundo perfecto, donde estar sola no es nada más que una bendición.

My smile

I'll fight for all I want, for all I need. They're only simple things that make me happy, and I want to live with them. Some people is against me, they don't like my smile, but I'm sure that they'll see it a lot.

GANES

Tinc ganes de cridar. De cridar ven fort tot el que porto dins. Així també ho sabré jo. Tinc ganes de córrer. De córrer ven lluny per sentir-me sola fins que em cansi. Tinc ganes de fugir. Sense donar-me la volta. Tinc ganes de marxar d’aquesta presó que m’oprimeix l’ànima. Penso que estic malament, però a vegades. I no. Perquè també tinc ganes de deixar-me anar. Tinc ganes de perdre la por que sento davant la gent. Així que a vegades també tinc ganes de saber que pensa la gent. De tot. Tinc ganes de relaxar-me d’una vegada. De poder fer el que vulgui. Ni que fos durant poc temps. Ni que sigui equivocant-me. Tinc ganes de provar i provar, d’equivocar-me i equivocar-me. Perquè no és dolent. Tinc ganes de fer coses que tinguin conseqüències, bones o dolentes, per poder saber què he de fer per un dia no tenir-les. Tinc ganes d’explicar i escoltar. De què la gent expliqui. Que es deixi anar com jo vull fer. Perquè encara no ho he fet. I en tinc moltes ganes. De demostrar una jo diferent. O la jo que sóc de veritat. Perquè també tinc ganes de saber qui sóc. De poder descriure’m. I de poder descriure la gent. Perquè tots amaguem una part què és la que guarda qui som realment. Tinc ganes de veure aquesta part de tothom, i de mi mateixa. Tinc ganes de conèixer coses noves. De poder descobrir i remenar. Com una nena petita en una botiga de joguines. I tenir ganes de fer coses no és dolent. Tot i que a vegades les deixi a mitges. Tot el que faig, la majoria d’amagat, és per sentir-me millor amb mi mateixa. Per desfogar-me. I després no m’importa deixar-ho estar. Perquè ja m’ha servit per dir alguna cosa de mi. O dels altres. I per això tinc ganes de dir i deixar de dir, però sobretot tinc ganes de dir. No, de dir no. Tinc ganes de cridar.

Tornaria allà envoltada de tot, esperant un altre cop aquell amor que em va eclipsar, si pogués tornar on tot va neixer, on tot va passar, no m'oblidaria de recordar el per què, el perdó, el però, el t'estimo amb el cor. Aquell so confós.
La meva cara es fon al veure el retrat, de tots dos. Juga a fer-me sentir malament, però no, jo no em deixaré pas guanyar. No, no ho penso fer, vaig a lluitar.

Més frases

Per qui no ho sàpiga, la web desmotivaciones.es és molt bona i té frases precioses. Jo ja formo part de la seva comunitat i us hi convido. Us deixo un dels meus cartells diàris i espero que em visiteu a la web: anaj_4.

EL MEU MUR

Em vas trobar quan el meu mur s'havia derrumbat, y em vas ajudar a reconstruir-lo. Pedra a pedra. Ara m'ajudes a mantenir-lo dret davant els meus daltabaixos que el fan tremolar. Vull arribar al dia en que pugui anar a buscar el ciment que intentaré posar jo sola perquè el mur no torni a caure. No em vull arriscar a, si et perdo, tornar a suportar el pes de tot el que em pot caure a sobre.

Temps

He escoltat la mateixa cançó tres cops. Ara és el quart. Sona com si fos el primer.
He llegit el mateix paràgraf del llibre cinc vegades. És la sisena i encara no l'entenc.
He tocat la mateixa nota set cops i encara sento que no és prou llarga.
He mirat per la finestra deu vegades i encara no em sé el sol de memòria.
Tinc temps, encara, però no m'el passaré fent el mateix.
La cançó se'm fa repetitiva, ja he passat de paràgraf, he afegit una nota més, ja sé quina cara té el sol.

PRIMERES PARAULES D'UNA

PRIMER AVÍS!

Hola a tothom! Realment això és un projecte de dues persones enamorades de les paraules que han trobat un lloc on poder penjar allò que van escriure en el seu temps i que ara uneixen un una sola cosa, compartint idees i sentiments. No hi ha normes, ni llengües, ni res per l'estil. Tal com ens surti ho escriure'm, en català, castellà o anglès. No demanem res més que ser llegides i enteses pels que es senten com nosaltres, artistes sense lloc. I unides per paraules.

Aquí la meva primera frase:
"La meva veu el meu so, el meu físic una aparença, la meva ànima l'ésser real, les meves paraules la meva definició."